jueves, 17 de junio de 2010

Fotos pedalada borregos



























martes, 15 de junio de 2010

1ª Pedalada Borregos de Cardedeu o el que es el mateix “1ª Estafada a uns borregos”

La Transcorredor ens va deixar tant bon sabor de boca (accident al marge) que de seguida ens vam voler inscriure a una altre pedalada. Vam veure la Borregos de Cardedeu que l’organitzava el Club Ciclista Biciats i en hi vam decidir apuntar. 20 Euros valia la marxa, ho vam trobar car però no ens ho vam pensar gaire, 2 traçats, camiseta tècnica, diploma amb temps, trofeus al club més nombrós i la botifarrada al arribar preveien un plàcid i entretingut diumenge. Malauradament no va ser així.
Comencem pel principi, els biodisel a part de ser unes màquines en el terreny btt son uns professionals del futbol sala i aprofitant l’arrencada del mundial vam decidir fer el partit inaugural... total que vam anar al temple a fer una pachanga futbolística: Resultat? Unes ampolles de ca l’ample i que encara arrossego. Dissabte de descans per recuperar els peus i les agulletes, em disposo a netejar la bici i patapum pim pam, em trobo la roda del darrera punxada. Canvio càmera, i només inflar amb el compresor sento un sssssssssssssshhh, punxada i veig que la coberta té un petit tall. A la tarda toca excursió al probikes a equipar-me. Compro una maxxis larsen del calibre 26*2.00 i 3 càmeres specialized. Arribem a casa preparem el terreny i en ves de posar una càmera nova foto una reparada que tenia per aquí i que a priori no perdia ... (fail) carreguem les bicis al cotxe i quedem per demà a les 7am.

Em poso el despertador a les 5:45 per veure si llevant-me d’hora l’estómac no em rebutja el menjar però ni amb aquestes, em foto 2 galetes flora i se’m fot una pasterada a la boca q no ho trec de poc, tiro avall amb aigua i penso definitivament tinc un problema. Cap problema, preparo una barreta i 2 power gels i amb això he de fer la cursa i esperar la botifarra, carrego les coses al cotxe i tot passant per darrera toco la roda maldita i sorpresa, la roda està sense aire !!!!!!! ARGH !!!!!!!!!!! Vaig a buscar a l’Esteve i anem cap a la benzinera (punt de sortida), mentrestant la resta de l’expedició té problemes per encabir la darrera bici i l’han de desmuntar i posar dins del cotxe amb lo qual queda una imatge per el record (tot i que malauradament no ha quedat immortalitzada) i es en sanz conduint, en pau de copilot i en Maes estarrecat per alla davant amb el cul amb pompa i treient el cap per la finestra. Realment era per veure-ho. Son gairebé les 7:45 la marxa comença a les 8:30 anem molt tard, no sabem on es exactament el lloc i jo encara he de canviar la roda.

Entrem a Cardedeu i abans de trobar l’stand de la pedalada fem una ruta turística per Cardedeu, la mala hòstia i els nervis ens acompanyen de bon matí. Un cop ho trobem ens repartim, uns canvien la roda de la bici i els altres, els altres trauran les bicis i en Pau va a buscar els dorsals. Un cop ens vestim i ho tenim tot (en Pau encara no ha tornat) anem cap al punt de sortida i entenem el perquè ne Pau no havia tornat, hi ha una cua del copón !!! Molts inscrits el mateix dia i que pagaran les conseqüències quan arribin a meta. Nosaltres som dels últims a recollir el dorsal i sorpresa no hi ha brides. HOLA? On ens penjem els dorsals? Doncs no hi ha altre lloc, als ous. Ens el fotem entre el culot i els calçotets i goes. Realment patètic, les brides estan cares i amb 20e que hem pagat es normal q no hagin arribat ...

L'Esteve fent cua.


Amb una hora de retràs es dona la sortida, bueno això de que es dona es un dir perquè ni tret de sortida, ni cuet ni res, algú es va avançar, la resta van seguir i ale pedalada en marxa. Bueno comencem fent la típica sortida llençada recorrent el poble darrera la poli, la poli marxa i goooes !! Al cap de poc, potser un parell o tres de km la pedala es divideix , curta dreta i llarga esquerra, tot i estar físicament mermat em decideixo a fer la llarga gràcies al post de la Noe que em va arribar al cor. L’Esteve ho té claríssim la llarga a tope i en Sanz, Maes i Pau van a fer la cursa que no serà tant curta oi que no Maes? xDDDDD Just després d’agafar el desvio per fer la llarga EMBUSSADA DEL MIL. Alerta poc a poc algú deu haver pres mal o hi ha un baixada xunga o algo penso i quan mi apropo veig el que mai havia vist. Ens fan parar perquè pel mateix lloca passa una cursa d’atletisme, increïble, patètic, penós, lamentable, desesperant. Un fi allà parats i a vegades se’n cola un, vamos un cachondeo. Allà perdo l’Esteve ell s’ha pogut colar i jo he quedat embossat, al cap d’un parell de minuts més puc passar i continuo la meva ruta. De seguida veig que el circuit està mal senyalitzat, més que mal senyalitzat, el correcte es poc senyalitzat. La ruta de 40km no puja gaire el desnivell total es de 800m amb una altura màxima de 400, això si es el que es diu un trencacames. Després de ser testimoni d’alguna caiguda en alguna baixada rapideta amb rodera, faig un ascens i arribo al primer avituallament, devia ser el km17 aprox y hi ha força gent així que decideixo no parar, físicament pensava que estaria pitjor però puc aguantar, després del avituallament una mica de pujada i força tros de descens per corriols molons, un cop arribem abaix cal tornar a pujar i aprofito un tros planer per endinyar-me un power gel. Em senta força malament amb l’estómac buit des d’anit sopar però una mica d’aigua i avall, a nivell de rendiment collonut aguanto el tiron de la pujada i que està passant aquí ? grup de penya perduda de la cursa curta, comenten que s’han perdut i que continuaran per aquí, per mi perfecte, jo ja els he passat. Segueixo en solitari pujant i baixant i arribem a un segon control col•locat estratègicament en una d’aquelles baixades on en Sanz agafa els 60. Por poco paro també, foto un cop d’ull ràpid i es com si ningú hagués parat, hi ha un colló de fruita i tota super bon col•locada, gl. Devia transcorre el km 27 quan enfilem una pujada amb força pendent i mooolt llarga, fa rato q vaig sol quan de sobte enmig de la pujada sento “Sandrusco President !!!”, penso un sonat, passo del tema i segueixo pujant amb el molinillo, estic força petat, no he parat en cap control, quan de cop i volta sense esbufecs al clatell, se m’acosta i veig l’Esteve !!! HOLA? Quan l’he passat? Ell també es queda sorprès, no ens hem vist en tot el recorregut, ell m’havia agafat avantatge quan he estat parat per culpa de la cursa atlètica però jo no l’havia passat, en fi ens expliquem 4 coses i li dic quants km portes i diu 32 i jo en portava 29. JAJAJA i tu juru que no he atajat ni res, sempre seguint les marques, les poques que hi havia. Bueno seguim junts i ell va a més bon ritme que jo i em pilla una mica d’aventatge però no estic disposat a quedar-me enrera i a cara perro m’enchufo un altre power gel. No estic a roda però no el perdo de moment en conformo amb això. Els 10 últim km son super ràpids molta baixada amb algun repechón. En un corriol ens re agrupem ja que altre vegada les dues pedalades s’ajunten i hi ha una petit embús. Anem 3 ciclistes junts i quan ja gairebé hi érem l’home que ens havia d’indicar que havíem de passar per sota la via no hi era, estava fent el cafè o pixant o jo que se que però quan ja hi érem ens marquem una volta pel mig del poble perduts, tornem a passar pel mateix lloc i sorpresa ara si que hi era el pavo, sin sentido. Total passem pel lloc correcte i arribem a la meta amb 39km a les cames (l’Esteve 42) i 2 hores i 20 minuts. Molt bon temps !! Allà ja ens esperen en Pau, en Maes i en Sanz que han fet la curta però com que la curta estava tant ben senyalitzada s’han perdut tots 3. En Maes ha fet 2 vegades el començament de la curta i mitja llarga total 32km xDDD en Pau es l’únic que l’ha fet bé i amb un hora i poc ha arribat a meta, en Sanz també ha fet alguna volta de més.
Al arribar ni control de temps ni diploma ni res, bossa amb uns borregos, una samarreta tècnica i un val per una botifarra (la que casi els hi faig). Encara gràcies, la gent inscrita al mateix dia ni això ha tingut ja que han fet curt, patètic altre vegada.



Ens fotem la botifarra i reposem mentre esperem l’entrega de premis. Ens en toca 1 al club més nombrós: CC Sant Celoni. Els Biodiesel amb 5 inscrits hem fet una important aportació. Pugem al podi i recollim el premi juntament amb l’Aitor i la xicota. (Quan surti la foto la penjaré). També xerrem una estoneta amb gent de les cabres del montnegre i ens comenten el tema de fer equipacions, semblen bona gent i ara els farem followers del seu blog !!



Un home de Mallorca s’hagués endut el premi al participant més llunyà però no se’l va emportar perquè en una petita ràfega de vent va caure a terra i es va esmicolar. Patètic els trofeus a la punta del podi sense ningú vigilant ni res, va ser el vent però podia haver estat un nen o qualsevol altre cosa.
En fi, a veure si em toca la Orbea i recupero els 20 euros invertits. Aquesta gent s’ha endut un bon pal als foros i webs on van anunciar la pedalada. Vale que ha estat la primera que organitzaven però hi ha coses que no tenen excusa tot i ser la primera. A mi a la segona no mi veuran i analitzaré bé abans d’inscriure’m a una altre.

Deixo el perfil de la ruta, desnivells i temps.




Ruta Llarga (40km)


Ruta Curta (20km)

Salut i fins la propera.

domingo, 6 de junio de 2010

Vallfornes - La Calma - Collformic

Després d’uns dies d’inactivitat tornem a la càrrega. Aquestes 3 setmanes la veritat es que no ens hem ajuntat gaire, per una raó o una altre les sortides setmanals eren de 2/3 persones. La setmana que ve ens hem inscrit a la pedalada que organitza el CC de Cardedeu i hem volgut anar a fer un test a veure com responen les cames i llavors un cop allà ja cadascú que triï la que més li interessi la curta (20km) o la llarga (40km). El test ha estat exigent.
Amb l’ incorporació del Garmin com a animal de companyia s’obren un ventall immens de rutes a fer per la zona. Les descarregues de cicloide la ruta la carregues al bixo i go! Ahir es el que vam fer.
Sortida a les 8am de la Octano, realment massa tard, ja comença a fer una calor horrible, pel meu estómac ha passat una torrada a seques (vaig progressant) però m’enduc força provisions, el dia espectacular, perfecte per gaudir d’una excel•lent jornada!





Un cop a la Octano en Pau truca q s’ha dormit o_o i que passem per casa seva i continuem la ruta des d’allà. Modifiquem el traçat una mica però cap problema, l’enganxarem més endavant. En Jordi Monrabà ens acompanya, ell ja ha sortit, es un tio q va d’hora, un cop recollim en Pau fem la pujada de can Pou Alt i en Monrabà acaba de fer la ruta agafant un altre camí, fins després!! Seguim el garmin i arribem a Sant Antoni de Vilamajor on travessem el poble i per carretera arribem a Cànoves. Un cop a Cànoves agafem direcció al Parc de Montseny i arribem al peu de la muntanya on hi ha els cartells indicadors, la cadena perquè no passin els cotxes i quedem que cadascú pugi al seu ritme que ens anirem trobant a les cruïlles.






Deu ni do la gent que fa aquesta ruta a peu o amb bici, realment hi ha vistes molt guapes i es un bon lloc on passar el dissabte. Abans de començar la primera pujada rompedora (ells ja l’havien fet, jo no) em diuen que quedem a dalt, ens esperem q després planeja i anem junts, jo i l’Esteve anem tirant i arribem tot fent fotos de la pujada i del pantà de Vallfornés.




















Un cop ens re agrupem tornem a tirar fins a la següent encreuament on ens hem d’esperar per tal d’indicar el camí. Des d’aquí ja no hi ha cap desviament fins a dalt de tot del Pla de la Calma. Així que xino xano anem pujant l’Esteve i jo per una banda i en Maes i en Pau per una altre. Deu ni do amb les pujadetes del 15%-20% de desnivell. El pitjor no son les rampes sinó el mal estat d’aquestes; terreny erosionat per l’aigua, força sots i pedres feien d’aquestes unes pujades molt dures. Abans d’arribar a dalt fem unes esses en pujadeta no gaire pronunciades on aprofitem per menjar una barreta de cereals i un cop a dalt toca esperar la reagrupament.
Calculem q ens haurem d’esperar 3/4 - 1h i no anem equivocats per això ens relaxem una mica, ens posem a l’ombra i contemplem el paisatge paradisíac. Mentrestant al mòbil treia fum amb la notícia que en Rossi s’havia petat, tíbia i peroné down i adéu a la temporada i al mundial :_(












En Maes i en Pau seguien pujant i en una d’aquestes pujades malparides de pedres i roderes havien hagut de posar el peu a terra i continuar pujant a peu cosa que crema de sobre manera i passa factura com així ha estat. En Maes no estava en plena forma, el monòleg d’anit al Berlín i les poques hores de son feia que no estigués en plenes facultats d’ afrontar la jornada cicloturista. Això i la calor insoportable sumat a que l’aigua era calenta i la deshidratació va fer que arribés a dalt realment fos. Vam descansar una mica i vam continuar mig planejant mig acabant de pujar al restaurant i un cop aquí la ruta seguia per muntanya i amunt però vam decidir que ja n’hi havia prou. Portàvem més de 40km i la baixada per carretera era el més assenyat per posar fi a la ruta.




Així que ens deixem anar, sense pedalar i ràpidament agafem els 50km/h, anem junts i fent les corbes fins a baix, passem per la Trauna, Montseny, sant esteve i parada tècnica a casa l’Esteve on ens treu el limon&nada i nosaltres ens quedem amb el limón i ell amb la nada xDDDDDDD. Estem una hora xerrant de lo maca q era la ruta i del merda de mòbil que s’ha comprat en Pau (N1) i llavors ja tornem cap a casa.

Perfil de la ruta:


Informació de la Ruta
Palautordera - Vallfornés - La Calma - Collformic - Palautordera

El repte no es amb quin temps pujes, sinó pujar-hi :)

La setmana vinent ens veiem a la Borregos de Cardedeu

Salut i pedals!!!